We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Un pas ferm

by Narcís Perich

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €6 EUR  or more

     

1.
Quan no tens un lloc on amagar-te, quan no saps cap on caminar, quan no veus cap força per guiar-te, aquí em tens, aquí em tens. I quan els plors mullin la teva cara i quan no entenguis què t’està passant, quan no trobis un braç on agafar-te aquí em tens, aquí em tens. I has de saber que els més forts molts cops defalleixen però al final tothom es torna a aixecar. I si tens por de naufragar amb la teva barca jo prendré els rems i remaré al teu costat i arribarem a una platja amb l’aigua calma sota el sol, sota el sol. Aquest món vola i què ens queda a nosaltres? Només la pena i molts cops la frustració. Tot el que veig és que es critiquen uns als altres i entre tots maten l’amor. Jo et duré ben lluny de totes les batalles i serà com tu i jo farem un món millor. I ja fa temps que no escolto les notícies d’aquest trist món que entre tots hem fabricat, l’únic que vull és fer-te feliç i ajudar-te i aquí em tens, aquí em tens.
2.
Jo vaig portar-la vora l’aigua, vaig mullar els meus peus al riu. Jo vaig mirar-la a la cara, ella es va estirar al costat meu. Oh! però el corrent baixava ràpid, tan ràpid que no queda res d’allò. Miro de fer un dibuix a la sorra, vola un ocell. Vull guardar l’instant però tot s’esborra, ella va marxar en el seu vaixell. Oh! el corrent baixava ràpid, tan ràpid que no queda res d’allò. Oh! ara sec aquí a la riba, ja solament em guardo el seu record.
3.
Un pas ferm 04:07
M’he jurat tirar endavant, m’he jurat seguir avançant, i si el camí és ple de pedres passaré lluitant amb elles. M’he jurat tornar-te a veure i no escoltaré promeses. Jo faré la meva vida que serà una vida alegre i podré tornar per veure’t. I no em sembla malament si em veus, si et veig caminant amb altra gent, tu els teus, jo els meus. Avui faig un pas en ferm, podria tombar l’infern. Les coses no estaven fàcils però grans cims he escalat i ara puc mirar endavant. Perquè no em doblegaré, viuré, viuré. Volaré ben lliurement, seré, seré... tot el que vulgui ser, i tan lluny arribaré com em duguin els meus peus. Perquè tot el que m’espera és molt més del que ara em queda, i buscant ho trobaré. I ja no em doblegaré mai més, mai més, vull volar ben lliurement. Vull ser i seré.
4.
Qui és ell? 02:25
Ningú no en parla, ningú no el veu, ningú no passa per on passa ell. Ningú el reclama, ningú el coneix, ningú s’exclama quan se’n va, diu adéu però ningú diu res! Ei, qui és ell? Qui és ell? Qui l’acompanya quan s’enfila al tren? Ei, qui és ell? Qui és ell? Saps quina vida fa últimament? Surt d’on treballa, va pel carrer, se’n torna a casa sense mirar res. Tothom camina i ell es fa vell. La seva vida ha passat d’amagat, quan la va guardar? Ei, qui és ell? Qui és ell? Saps si té fills? Saps si va ser valent? Saps quantes coses pot haver passat? Saps quantes noies va portar a ballar?
5.
Avui et vinc a buscar i estàs espectacular, sota la lluna et faig un petó ...oh, amor. I el grup comença a tocar, potser és el nostre últim ball. Els teus ulls brillen, t'agafo la mà i ens movem al compàs. Et passo un braç pel voltant i ens quedem abraçats, mentre els músics segueixen provant la cançó de l'amor que no acabi mai. Sento la teva escalfor, que un cop va ser meva i només pel meu cor, però les espelmes ja es van apagant com el so d’aquest darrer cant. Sé que avui em diràs que hem arribat al final, els meus ulls brillen, no vull acabar l'últim ball.
6.
Mentre he estat plorant en solitud i sense planys els meus ulls no hi podien veure, res podien veure. I mentre he estat plorant pel pes d’un altre desengany s’embarbussaven les paraules mai no explicades. I al meu voltant tot era fosc, tot era estrany i enyor del que mai no vaig viure, no vaig saber viure, i ara els anys em feien gran, en un carrer sense sortida. I he estat plorant sense sentir-me important sense olorar la primavera, sense demostrar-te que et vaig estimar tant i que esperava algun gest perquè el meu amor a cegues queia novament per l’esvoranc. I vaig lluitar per anar endavant, hi vaig deixar els millors anys i vaig fer tot el que podia, tot el que podia. I mentre he estat plorant no he vist la flama dels rosers i s’han mullat tots els meus somnis i tinc els peus ben ensorrats al fang però vull tornar a plantar roses al fangar. Perquè he après que ningú no em podrà jutjar i que em mereixo un gran respecte, tot i molt respecte! perquè els rius que he fet brollar un dia arribaran al mar havent saltat mil entrebancs i el sol vindrà a bronzejar-me i podré cantar-te que et vaig estimar tant, però el tren s’anava allunyant... Mentre he estat plorant no recordava aquells anys, aquelles tardes i capvespres vull tornar a fer-les per un dia recordar que no vaig ser insignificant.
7.
La lluna en un cove voldria posar, ningú no et consola si no saps plorar. Has passat hores veient com el sol queia damunt les lloses del pati interior. Sempre estaràs aquí i has deixat en mi fortes petjades i una llum blanca pel meu camí. I et vull agrair la llum del camí, et vull agrair la força en mi.
8.
Jo sóc l’home solitari, amic de la nit. Mai deixo caure una llàgrima, pocs cops somric. Aquí assegut ara penso en el que mai no et vaig dir. Parlo poc però els meus ulls no amaguen la pena que tinc. No sé com tot em va anar portant fins aquí, sigui com sigui, ara des d’aquí he de seguir. La meva vida és meva i no la vull així, aviat tornarà a clarejar i seguiré el meu camí. Ai, ai, ai, ai, ai... Ja no recordo què vaig perdre en cada combat, però ja les meves petjades el vent ha esborrat. Ja no importen els llocs per els quals vaig passar, ja sona el xiulet del darrer tren que no sé on va. Ai, ai, ai, ai... De què serveix preguntar-me si vaig ser covard o massa agosarat? Només són paraules i ara em cal caminar.
9.
Si pogués tornar als llocs d’abans i apropar-me al que ens va allunyar. Si pogués parlar-te com solia fer-ho abans, i recollir algun fruit de tot per el que vam lluitar. Si sabés que encara escoltes els meus cants, si sabés que encara no m’has oblidat... Però ara veig la carretera molt més ampla, mai vaig desitjar fer-te cap mal, he desfet la corda i puc volar! Ara faig grans passes, no puc aturar-me, sento que la vida em ve a buscar, tots mereixem ser afortunats. Algun cop tots hem perdut sense jugar, algun cop no hem vist el que teníem al davant. Ja no puc saber si ets feliç o no, només sé que quan et veia ho era jo. Si sabés que encara escoltes els meus cants, si sabés que encara puc mirar-te i que no m’has oblidat... Ara veig la carretera molt més ampla, mai vaig desitjar fer-te cap mal, he desfet la corda i puc volar! Ara faig grans passes, no puc aturar-me, sento que la vida em ve a buscar, tots mereixem ser afortunats.
10.
Sota el sol hi ha un racó, sota el sol hi creix un lloc lluny de la desesperança, lluny de la desolació. Sota aquest mantell grogós neixen prats de lluentor, feu claror i que s’il•luminin per als que caminen sols. Pels que es trenquen en plors, per als que no van tenir sort, per nosaltres, infeliços, feu que hi pugui entrar tothom. Canteu pels oprimits, canteu pels afligits, feu boniques melodies per curar els seus cors ferits. Sota el sol ens lliurarem de la pols i del lament, de les sòrdides ventades, d’aquest jou tan inclement. En què som diferents? En què? M’ho podeu dir? Tots els homes, rics o pobres, tothom lluita pels seus fills. Tots els homes i les dones tots maldem pels nostres fills. Ara no ploris més, ara ja no ploris més, seu i mira les muntanyes, sense tu jo no sóc res. Camina al meu costat, vine i dóna’m la mà, que el camí és més pla si el fem plegats, ja no temis els sotracs.

about

Recorded with the Jonah Smith band on august 2012, in Banyeres (Barcelona) and produced by David Soler.
Words and music: Narcís Perich

credits

released January 3, 2013

Lletres i música: Narcís Perich
Produït per David Soler
Enregistrat els dies 30 i 31 d’agost de 2012 amb la “Jonah Smith band” a la Casa Murada (Banyeres del Penedès), i durant els mesos de setembre i octubre a Infusiones Musicales (El Masnou).
Tècnic de so i mescles: Jordi C.Corchs Assistent: Lluís Cots.
Masteritzat per Marc Parrot a Grabaciones Silvestres (Sant Quirze Safaja).
Fotografia de portada: Laboratori 8-85
Fotografia interior: Olga Mias
Disseny: Edu García

license

all rights reserved

tags

about

Narcís Perich Alella Do, Spain

Cantautor d'Alella. Ha publicat 8 discos, dos dels quals amb La Caravana de la Bona Sort, grup que el va acompanyar en una Gira per places i carrers de les 41 comarques catalanes. El 2013 el disc "Un pas ferm" el va gravar amb la Jonah Smith band, al 2018 va publicar el disc "Puigdemont", i el darrer, a finals de 2021, "Que ens tornin els diners". ... more

contact / help

Contact Narcís Perich

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Narcís Perich, you may also like: